Recuperar la llum

Vulneracions i abusos
d’Enel-Endesa
i la lluita pel dret
a l’energia

Un webdoc produït per La Directa i Enginyeria Sense Fronteres

Si el món té 40.075 km de perímetre, Enel-Endesa té 2 milions de KM de línies d’energia, tants com per poder donar-li gairebé 50 voltes.

L’accés a l’energia s’ha convertit en un dels negocis més profitosos a costa de la salut i el benestar de la població. La multinacional Enel-Endesa és responsable en bona part de la pobresa energètica en la qual viu un 17% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. Centenars de persones, la majoria dones, s’organitzen cada dia per revertir les vulneracions i els abusos d’aquesta gran empresa italoespanyola i, pel camí, s’enforteixen i recuperen les ganes de viure una vida digna.


Qui és
ENEL-ENDESA?

ENDESA
ENEL

En el seu origen, l’any 1944, l’Empresa Nacional de Electricidad S. A., Endesa, va ser una empresa pública que buscava controlar un sector estratègic com l’energètic. L’any 1988 va començar el seu procés de privatització i, consegüentment, un encariment del preu de la llum. A finals dels noranta, Endesa desembarcava a diversos països de les excolònies llatinoamericanes per generar, distribuir i comercialitzar energia elèctrica.

La instal·lació de projectes hidroelèctrics ha generat greus impactes en ecosistemes naturals, el desplaçament forçat de poblacions i comunitats rurals i l’aniquilació cultural de pobles indígenes. L’activitat d’Endesa en països com Xile, Colòmbia, el Perú i el Brasil ha contribuït a incrementar els nivells de pobresa energètica als cinturons de misèria de les seves grans capitals. El 1997, Endesa ja era l’empresa elèctrica més gran i amb més beneficis d’aquests quatre països.

Després d’una picabaralla entre grans empreses per adquirir la major part de les accions d’Endesa, l’any 2007, en un procés llarg i arriscat, la italiana Enel, que carregava amb una imatge d’empresa contaminant i corrupta al seu territori, va adquirir un 92% de les accions de l’empresa espanyola en una inversió de 34.000 milions d’euros aproximadament. D’aquesta manera, Enel, que en el seu origen també va ser una empresa pública i que fins avui compta amb un 23,6% de participacions del govern italià, expandia el seu negoci a l’Amèrica Llatina, on actualment té la major part dels seus guanys. Endesa avui opera sobretot al sector energètic de l’Estat espanyol i Portugal, i Enel, present a 30 països, concentra la major part de la seva activitat al Brasil, el Perú, Colòmbia, Xile, Itàlia i els Estats Units.

Si bé l’energia és un bé comú indispensable per satisfer necessitats bàsiques, la seva gestió s’ha convertit en un negoci d’ençà que es va privatitzar. Enel-Endesa està en el top 3 de les beneficiàries mundials d’aquest negoci, que sol estar en mans de grans magnats i aristòcrates de l’Estat espanyol, Itàlia i altres països occidentals. Endesa, per exemple, va ser dirigida durant nou anys per un empresari com Borja de Prado, fill de l’administrador privat del rei Joan Carles I i d’una marquesa, qui després va passar a ser president d’una altra gran empresa amb vincles amb Itàlia: el grup de comunicació Mediaset.

si una família de l’Estat espanyol ingressa una mitjana de 37.000 euros l’any, aquesta empresa en el mateix període guanya més de 4.000 milions d’euros.

+0 M€
guanys
anuals

ENEL-ENDESA està present
a 30 països dels cinc continents.

Des dels seus orígens, aquestes dues empreses, per separat i juntes, han provocat vulneracions de drets humans i desastres ecològics allà on s’han instal·lat.

defensores
de l'energia

Un bé comú convertit en negoci. A la majoria de territoris, originàriament l’energia elèctrica ha estat de generació i distribució pública fins a l’onada neoliberal dels anys vuitanta i noranta. Trenta anys després, quins són els impactes associat